El passat dissabte 2 de
febrer va tindre lloc a la plaça de bous de Villena la presentació de l’Aupa Lumbreiras. Atenent-nos al
cartell, va ser un dels millors festivals d’un sol dia en quant al panorama
estatal es refereix, i és que grups del nivell de Narco, Def
Con Dos, Soziedad Alkohólika, Gatillazo, Lendakaris Muertos,
etc., no es veuen tots els dies, i menys encara tots plegats. Sobre les 12 del
migdia eixírem de Bellreguard un grup de quatre amics amb el furgó ben
carregat: mantes, sacs, jaquetes, etc., i és que mirant la temperatura mínima
que marcava la previsió del temps a Villena, no era per a ser gaire optimista.
Al voltant de la 13:15 entràvem a Villena, i només deu minuts després ja teníem
els primers roms servits.
Centrant-nos en el
festival, entràrem a la plaça de bous al voltant de les 15:00 hores per veure Fuckop Family, i és
que aquest grup no sol defraudar, amb els seus directes enèrgics feu que
ràpidament entràrem en calor. Les primeres cançons agafaren a molta gent
entrant al recinte, però, quan vingueren alguns dels temes que la banda ja ha
convertit en clàssics, “La cultura del
odio”, “Levante corruption” (ideal per als temps que corren), ja hi havia
bon grapat de gent botant i gaudint de la fusió d’estils que ens presenta
aquest singular grup.
Ràpidament eixirem al
furgó a agafar forces, ja que ens esperava una de les parts fortes del
festival: Lendakaris Muertos, Gatillazo, Def Con Dos, tots d’una tirada.
Començant per Lendakaris Muertos, aquesta formació ha agafat el relleu de La
Polla Records, i s’ha convertit en el grup per antonomàsia del punk
espanyol. És un dels grups on més es diverteix el públic, i no és per a menys,
ja que les lletres dels bascos no passen desapercebudes per a ningú, amb el seu
ritme regular i directe sempre son benvinguts en qualsevol festival. Tocaren
des de cançons més antigues, com puguen ser “Detector de gilipolleces”, “Centro comercial”, fins a cançons del
darrer àlbum com son “A la calle”,
“Cómeme la franja de gaza”, etc.
Seguint amb el gran i
mític Evaristo, amb la seua actual formació Gatillazo, que pareix ser
que per a ell els anys no passen. Va delitar al públic assistent amb una
barreja de cançons dels diferents discos de la formació, fins i tot es va
atrevir amb alguna cançó de l’antiga banda La Polla Records. Passem ara a un
dels moments més esperats de la jornada, amb l’aparició sobre l’escenari dels
inigualables i peculiars Def Con Dos, i es que va coincidir
la pujada a l’escenari dels veterans amb un dels moments estel·lars de la nit,
en la plaça ja no cabia ni una agulla. Començaren amb cançons del darrer àlbum
de la banda “España es idiota” que
està a punt de veure la llum, i continuaren amb els temes que han caracteritzat
a aquesta formació “Acción mutante”, “El
coche no”, “El dia de la bestia”, “Pégale al ruido”, etc., amb unes lletres
àcides i que apunten directes al centre del problema, l’estil “rap-metal”
d’aquesta formació és únic en el panorama estatal.
Tot seguit eixirem a
carregar-nos les piles novament, ja que ens esperava la cúspide de la nit, la
cima del festival, i es que amb Soziedad Alkohólika,
Narco i O’Funk’Illo, tancaríem la nit a un festival difícil d’igualar
pel fet de concentrar en una vesprada-nit a grups d’alt nivell com aquests. De S.A. poc
podem aportar de nou, ja que aquesta formació vitoriana on va deixa el nivell
pels núvols. Amb el seu contundent i corrosiu “hardcore”,
van aconseguir que tota la plaça corejara les seues contundents lletres a
l’uníson, i és que els vitorians venien amb ganes després de la censura que
sofriren a Madrid, on les autoritats competents (en aquest cas “incompetents”)
varen cancel·lar un concert de la formació vitoriana.
Ja acabant la nit, i com sempre, amb uns minuts
de retràs, pujaren sobre l’escenari els sempre festers, vitals i frenètics Narco,
amb una de les actuacions més llargues de la nit. Els donà temps a presentar
alguna cançó del nou àlbum de versions que està a punt de sortir “Versiones para no dormir”, i
seguidament passaren als grans clàssics que els han fet arribar on estan: “Siempre Enmarronao”, “A Tomar Por Culo El
Mundo”, “Son Ellos” o “La Última
Cena”. Ja per relaxar el cos i les cames i donar per acabada la presentació
de l’Aupa Lumbreiras (que de
presentació té ben poc, quants festivals voldrien tindre el cartell que té l’Aupa), apareixerien els andalusos O’Funk’Illo,
amb un dels millors baixistes del panorama estatal, i amb el peculiar funk de
la formació, posaren el punt i final al que ha sigut la presentació 2013
d’aquest gran i gelat festival.
No hay comentarios:
Publicar un comentario